dijous, 3 de juliol de 2008

Units per sempre

71º 04’ Nord, 133º 48’ Oest. Avui sí que, definitivament, el recurs del Sol ha passat a millor vida, perquè el Sol ja no es veu. Hem tingut un canvi de temps. La nit ha estat moguda i el dia encara ho és. Han caigut coses de la taula, les cadires de l’habitació, que, sorprenentment en un vaixell, tenen rodes, han rodolat amunt i avall fins que les hem tombat. Per escriure això, haig d’encallar les rodes amb peces de roba per no rodar fins a l’altra punta d’habitació. A fora fa més fred i a dins costa caminar pels passadissos sense topar amb les parets. A l’Amundsen, però, la vida continua.

La rutina del vaixell segueix amb els seus horaris sorprenents: esmorzar a les 7:30, dinar a les 11:30, sopar a les 17:30. Tenint en compte que ens trobem en un vaixell, però, el menjar és bo. Els menús són força equilibrats i ben cuinats. I és que el nostre xef, en Jacques Brandet, té una experiència de 28 anys en cuines de tota mena de restaurants. Aquest amant de les salses sap gestionar sàviament els 300.000 dòlars de carn congelada que carrega l’Amundsen. En tota la seva experiència, però, hi ha un ingredient que no ha incorporat al seu estil, l’oli d’oliva, fet del qual ens lamentem, mentre sopem, l’Eva -una noia mallorquina que treballa en la seva tesi doctoral sobre el fitoplàncton-, l’Stephane -el pescador grec de zooplàncton- i jo.

El mal estat del mar altera notablement l’activitat científica de l’Amundsen. No es pot sortir amb la zòdiac i no es poden fer servir alguns dels instruments més sensibles, com per exemple els que es basen en el funcionament de làsers per mesurar paràmetres físics de l’aigua. L’Eva està encantada que el ritme de mesures baixi, perquè així té més temps per processar les darreres mostres de fitoplàncton i pot reduir les seves jornades laborals de més de dotze hores. L’Stephane, en canvi, ha de continuar pescant zooplàncton en aquestes condicions més dures, com a bon pescador que és.

Després de sopar, anem cap al bar, obert només dimarts, dijous i dissabte de vuit a onze, en el qual es permet un màxim de cinc consumicions per cap, limitacions de la Guàrdia Costera del Canadà. El bar està situat en una habitació on hi ha una nevera, una barra, un parell de taules amb cadires i uns sofàs. Tot i els esforços per aconseguir un ambient de bar nocturn -un ordinador amb altaveus posa la música i la foscor s’aconsegueix tancant les cortines, que encara deixen, però, entrar algun raig de llum delatant- tot plegat té més aviat l’aspecte d’una festa infantil. És suficient, però, per prendre un parell de cerveses, esbargir-se una mica i xerrar en un ambient més relaxat que l’intens dia a dia dels científics. Aprofito aquest ambient de complicitat per preguntar a un dels científics canadencs no quebequesos sobre la qüestió del Quebec i el referèndum d’autodeterminació que hi va tenir lloc fa uns anys. Visiblement nerviós i en veu baixa, em diu a cau d’orella que aquest no és un bon lloc per parlar d’aquest tema, ja que en aquest vaixell és probable que hi hagi bastants separatistes.

Surto a fora i observo el cel ennuvolat i el mar que ja no és blau sinó d’un gris metàl·lic. Plovineja i unes onades força grans bressolen encara l’Amundsen amunt i avall. Més que marejar-me, aquestes masses grises i lluents m’hipnotitzen. I seguint el seu ritme deixo fluir pensaments que, com l’escuma de les onades, s’esfilagarsen amunt i avall mentre recordo la frase d’Ismael a la primera pàgina de Moby Dick, quan diu que el mar i la meditació resten units per sempre.

10 comentaris:

Georgina ha dit...

Hola Toni: Segueixo cada dia les teves cròniques, i tinc curiositat per saber quina és la temperatura exterior.
Els de l'Índic damanen fotos de l'Amundsen, els hi has enviat alguna? tenen curiositat de com és aquest vaixell, que navega en temperatures extremes, i contraries a les que ells estan acostumats, que sempre han de portar el aire acondicionat en marxa.I Coneixe aquest artilugis de pesca microscópica tan diferents als que fan servir ells.
Per què ells rebin notícies teves els hi has d'enviar a l'adreça del vaixell,no es poden conectar a internet directament.
Des de terres xafugoses una abraçada
Georgina

baldufa2008 ha dit...

Hola Toni, soc l'Helena (l'amiga de la Victoria i del resta de la familia tambe), llegeixo els teus comentaris i es impresionant las cosas que explicas, a mi hem sembla una mica extrany pensa que tu tambe hi ets dins d'aquet vaixell, normalment aquestas expedicions que de vegadas llegeixo o veig per la tele hem sembla que deuan d'estar fetas per personas d'altres paisos pero no imagino que jo pogui coneixar algu d'ells, be, es molt interesant i espero que a la teva tornada tambe pogui veura, fotografies que deuen de ser impresionants...
una abraçada i molta sort

gavot ha dit...

Jeje, sembla que aixó es mou, eh? Doncs sembla que el moviment tambè arriba a l'índic (jeje). Esteu ben lluny i ballant el mateix ball. Ja está be que es pugui fer algun descans, ni que sigui obligat. també es deu agrair tenir un raconet per "desconectar".
Escolta: i pescar? que pesqueu, des del vaixell? Quan fa bo, es clar.
Compte amb la política en un vaixell, i mes aquí dalt, que si algú s'emprenya i "es foten en mar", l'aigua deu estar freeeeda..
Agraçadeeees...

Arsad ha dit...

Hola Tonirl!!

Et mareges o què?

En el fons de les meves neurones s'ha despertat un dubte existencial de l'època en que feia d'intrèpid científic marí a l'Institut de Ciències del Mar. Els del zooplancton, pugen les xarxes a sac, és a dir, recullen conjuntament tot el que hi ha des de centenars de metres de fondària fins a la superficie o tenen algun sistema per saber què és de cada fondària?

A la meva època teniem una mena de cilindres oberts per les dues bandes que quan estaven a la profunditat desitjada els tancàvem. Així se sabia que el que hi havia allà era de 'susodicha' profunditat...

Per cert, suposo que estàs investigant les dues qüestions que se't van plantejar al programa de ràdio "pa ciència, la nostra"...

enric ha dit...

Com bé comenta la Georgina, que per cert, per on navegues tu Georgina?, jo també estic intrigat per quines són les temperatures que teniu a l’exterior i a la capa superficial de l’aigua. Per altra banda està molt bé que col•loquis les coordenades, facilita enormement per situar-te al mapa amb el Google Earth.
El Sr. Gavot té raó, compte amb els comentaris polítics en un lloc on s’acaba tan aviat l’espai de fugida.
Per què no sigui dit a Teià, 15:33 comença a ploure. Avui a baixat la temperatura, ara tenim 23,9ºC i 54% d’humitat relativa a La Muntanya.
Salut

Georgina ha dit...

Eiiii Enric, si ets l'Enric que penso, jo no navego per enlloc, sóc la mare de les criatures, que navegan.
Toni, veig que això de les temperatures ens te una mica intrigats, a veure si ens en fas cinc cèntims.
Bon ball com diu el Sr. Gavot.
Una abraçada
Georgina (mare)

gavot ha dit...

Eeeeei, Enric:
La Georgina que navega, ara mateix és a l'Indic; va salpar de Madagascar i ara navega cap a les Sheychelles, on desembarcarà, emavionarà (jeje) i diumenge nit arriba a Bcn.

Toni Pou ha dit...

Arsad, si que poden saber que es de cada fondaria, perque, efectivament, tambe tenen aquests cilindres que poden tancar a la profunditat que vulguin.

La veritat es que per ser a l'Artic, i aixo potser decep els que teniu fam d'aventures, la temperatura es molt suau. Encara no hem baixat de 0°C. Normalment acostuma a estar al voltant dels 5 °C. Com que fa vent, pero, sembla que faci mes fred i t´has dábrigar una mica mes, pero es molt facil de suportar.

ha dit...

hola Toni,
Jo no et conec de res, però m'agrada moltíssim llegir el que expliques, i tens una de les professions que jo faria en una altra vida.
De fet una de les meves heroînes és la Josefina Castellví.
Bé, molta sort i molt coratge en la teva aventura.

Pere de la cullera ha dit...

Una de les dues coses que et volia demanar ja l'has respós. l'altre és que hauries de fer un treball de camp sobre el tema dels separatistes. trobo bastant fort que et parles a cau d'orella excusant-se en què hi havien separatistes. En nom dels separatistes del mon, et demano haviam si poguessis indagar una mic en la qüestió. Sempre i quan no et comporti acabar nedant amb l'ós polar de l'altre dia.

 
Free counter and web stats