divendres, 11 de juliol de 2008

Dolç i salat I

71º 42’ Nord, 126º 29’ Oest. Quan ens imaginem un lloc fred de veritat sempre veiem neu o gel, generalment de color blanc, independentment de si visualitzem terra ferma, un llac o el mar. Però la realitat és ben diferent. D’ambients freds amb gel i neu n’hi ha de molt diferents. El gel que es forma en un llac i el gel que es forma al mar només tenen en comú que estan formats per àtoms d’hidrogen i d’oxigen, és a dir, aigua. Pel que fa a la resta, no tenen res a veure. La sal i les condicions variables del mar fan la diferència.

L’aigua és el líquid més important que coneixem, cobreix gairebé tres quartes parts del planeta i és part fonamental de tots els éssers vius, arribant en alguns casos a representar fins el 90% de la massa d’alguns organismes. Però és un líquid ben estrany, comparat amb la resta. Quan arriba l’hivern a l’alta muntanya, l’aire és el primer que es refreda, de manera que l’aigua dels llacs es refreda gràcies al contacte amb l’aire a través de la seva superfície. A mesura que l’aigua de la superfície del llac es va refredant, es torna més densa i s’enfonsa, cedint el seu lloc a l’aigua més càlida de baix. Aquesta nova aigua també es refredarà per contacte amb l’aire, s’enfonsarà i serà substituïda per aigua inferior no tan freda. I és amb aquest esquema de circulació que la temperatura de l’aigua del llac va baixant. Fins aquí, res estrany, això és el que passaria amb qualsevol altre líquid.

Quan la temperatura de l’aigua arriba a 4ºC, però, tot canvia de sobte. Per sota d’aquesta temperatura, l’aigua que es refreda no augmenta de densitat sinó tot el contrari, esdevé més lleugera i, per tant, s’acumula a la superfície. Així que per sota dels 4ºC, s’acaba la circulació i l’aigua s’estratifica, de manera que l’aigua més freda és sempre la que està en contacte amb la superfície. I aquesta capa superficial d’aigua és la que se seguirà refredant gràcies al contacte amb l’aire fins arribar als 0ºC i glaçar-se. Com que el glaç es forma en condicions de calma i d’aigua estratificada, ho fa seguint una estructura microscòpica ordenada que li proporciona regularitat i transparència, de manera que la seva aparença és semblant a la del vidre. És gràcies a aquesta propietat tan curiosa, que es manifesta per sota dels 4ºC, que l’aigua dels llacs sota la capa de gel superficial es manté en estat líquid entre 0ºC i 4ºC i permet l’existència de peixos i altres éssers vius. I també gràcies a ella es pot gaudir del plaer de patinar sobre la superfície llisa d’un llac glaçat, cosa més aviat difícil de fer sobre les irregularitats del gel marí.

 
Free counter and web stats