dijous, 17 de juliol de 2008

El viatge s’acaba

67º 50’ Nord, 115º 08’ Oest. La genialitat de Nabokov ja va adonar-se que el veritable plaer humà es troba en les activitats que estimulen equilibradament tant l’intel·lecte com les emocions. A més de gran jugador d’escacs i porter de futbol sensacional, Nabokov va ser un entomòleg brillant, especialitzat en papallones –hi ha una espècie que porta el seu nom- i un escriptor de categoria universal. Amb la seva prosa subtil i elegant, sempre va defensar l’art i la ciència com a fonts del plaer autènticament humà, en tant que activitats que aporten la mesura adequada d’estímul intel·lectual i emocional.

Lluny de Nabokov, però tenint-lo present, he provat en aquest bloc de comunicar l’aventura científica que es du a terme a bord de l’Amundsen, buscant aquest equilibri, sempre difícil, entre intel·lecte i emoció. He mirat d’explicar la ciència que es fa a l’Àrtic, sovint remarcant la seva utilitat pràctica. De tota manera, la utilitat més important de la ciència, crec, és que el fet que permeti una certa comprensió del món i l’Univers en què vivim és capaç d’eixamplar el nostre intel·lecte i generar un plaer estètic profund. I sense això, difícilment hi hauria ciència ni cap de les seves aplicacions.

He mirat també de transmetre part de la dimensió humana de l’expedició, perquè, al final, a l’Amundsen hem conviscut 80 persones, cadascuna amb la seva tasca -no totes científiques però sí necessàries perquè la ciència tiri endavant-, cadascuna amb els seus neguits i la seva història particular. I perquè, no ho oblidem, la ciència la fan persones i el simple fet de conèixer-les fa la seva ciència més propera.

Durant aquestes tres setmanes he provat de llançar una corda més per sobre l’esquerda que separa la ciència de la societat, amb la idea de contribuir a la construcció, tan necessària, d’un pont entre les dues bandes. No sé encara si la meva corda ha arribat a l’altra banda, s’ha quedat a mig camí o m’ha caigut als peus. En qualsevol cas, el viatge s’ha acabat i ara li toca a la memòria gestionar sàviament els records, per evitar que es converteixin en boirines blanquinoses com les que atuïen els primers exploradors de l’Àrtic, i així poder inventar amb precisió les combinacions de paraules amb què seguiré, des d’ara, teixint aquest pont a partir de la meva experiència a bord de l’Amundsen.

21 comentaris:

ha dit...

T'he seguit amb molt d'interès i reconec que ho trobaré a faltar.
Nabokov ha estat un dels meus escriptors predilectes.
Gràcies i molta sort. Si continues amb un blog a alguna banda fes-m'ho saber, sisplau.

enric ha dit...

I tant que ha arribat la corda. Diria més, ha estat una corda, si m’ho permets i valgui l’excepció, sòlida.
M’ho he passat pipa llegint les teves cròniques a bord i fora de l’Amundsen.
He après un munt de coses magistralment explicades.
Gràcies i bon viatge de tornada Toni.

Georgina ha dit...

Ha estat un plaer seguir el teu diari des de la llunyania tan propera.
Veig que no sóc l'única persona que has emocionat, i que ha gaudit cada dia del teu relat.
Espero que no sigui un adéu immediat, crec que deus tenir moltes més coses per explicar-nos, i que les teves històries fluiran, una vegada estiguis entre nosaltres, i m’agradaria que aprofitessis aquesta finestra oberta al món, per fer-nos-les arribar.
Bon viatge de tornada
Georgina

gavot ha dit...

Tot un personatge, aquest Nabokov. I un mirall, tot i que jo, si algun dia descobris per a la ciència una nova espècie de papallona, cosa remotament probable, no li posaria el meu nom: li posaria el teu.
Perqué en la teva comunicació, has eixamplat el nostre inte·lecte; i ens has generat un enorme plaer.
Pel que fa a la dimensió humana dels pobladors de l'Amundsen, crec que ens has fet enamorar d'en Kirk, de la Myriam i, sobre tot -al menys a mi particularment- d'en Trevor.
I sobretot, has llançat una corda, que ens ha arribat -ferma i valenta- i que hem agafat per un dels seus caps des del primer dia. I hem vist que estava teixida amb un bri de ciència i un d'humanitat, amb la força del treball, la voluntad, el rigor i la constància; i amb l'elasticitat d'una exquisida sensibilitat i un admirable respecte, d'un humanisme que t'han donat els teus anteriors viatges cap a diferents Itaques. I sempre, tot i en la distància, hem estat conscients de que a l'altre cap hi eres tu, amb la teva voluntad de fer-nos arribar ciència i coneixement, però tambè una aproximació i una estima a les persones que, des de diferents llocs, i sovint en un esforç anónim, la feien possible.
Per aixó, ara, estem segurs de que sabras gestionar saviament els mil records acumulats a la memòria.
Diuen que quan l'Angakok -el xaman dels pobles inuit- ha escollit el seu succesor, el sotmet a diferents proves d'iniciació i aprenentatge. Una de les més significatives es la de fer-li talls a la pell per cosir-li seguidament trocets de pells de foca, os..., per tal de que l'esperit d'aquests animals reneixi en ell.
De manera incruenta, i permete'm el simil, segur que t'has imbuit -poc o molt- de la saviesa i de la força d'aquests pobles. I aixó t'ajudarà a fer camí, sense boirines, i combinant saviament les paraules...
T'estimem.
I tenim ganes d'abraçar-te dissabte.

núria ha dit...

Si, el viatge s'acaba i és ara quan deixo constancia que he anat seguint cada un dels post amb una complicitat tremenda; potser per la relativa proximitat, potser per la vinculació amb la feina que descrius. M'ha impressionat la feinada que fas de transmetre, de revel·lar el que hi ha al darrere d'un grup de gent amb un propòsit un tant inverossimil, excèntric, a priori. M'ha encantat com desvel·laves la intenció, les motivacions, els objectius, els beneficis que implica l'aventura. Gràcies per fer-nos partíceps i per portar els científics a un pla més real i integrador. Molt bona tornada! i ja estic encuriosida per saber quina serà la propera aventura científica que comparteixis amb nosaltres!

Arsad ha dit...

Hola Toni,

Moltes felicitats pel bloc i el viatge.

Ens veiem fent un shawarma al Rawal

Anònim ha dit...

També et desitjo una bona tornada.
I gràcies per fer-nos gaudir de la teva experiència. Ha sigut magnífic.
Desitjo que si un altre blog ens ho faci saber.
Records i bon viatge

baldufa2008 ha dit...

Hola Toni, nomes felicitar-te per les estones que ens has fet passa, trovarem a faltar els teus comentaris i tambe al Trevor i al Kirk i desitjo que tinguis un molt bon viatja de tornada (per cert ahir al vespre per un canal de Viajar o un d'aquests que fan documentals, vaig veura un reportatge dels inuit i com van ser desatlotjas pels americans fa cincuanta anys de les sevas terres, em va impresionar moltissim, i vaig veura que en aquets llocs la vida a de ser durissima......... en fi, bona tornada

Georgineta ha dit...

Simplement... impresionant!! Bravo. Bona tornada.

núria ha dit...

Atenció editors! Algú pot posar totes aquestes paraules en un llibr!!? Serà amè, interessant, entretinut i didàctic! M'agradaria tenir-lo una temporada a la tauleta de nit... Prometo compra-lo.

Fajardo ha dit...

editors, em sume a la proposta de Núria!

Salutacions des d'Alacant i felicitacions per aquest bon blog!

Joffre ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Jan ha dit...

Felicitats pel blog! M'ho he passat molt bé llegint-te, a veure si ho pots publicar d'alguna manera tot això.

Anònim ha dit...

llàstima que ja s'hagi acabat l'aventura de la que ens has fet a tots partíceps.....
Moltes gràcies per aquests moments!

Jaume ha dit...

Esitors, si us plau, que això es vendria com l'escuma! No us ho deixeu perdre ni ens priveu d'aquest llibre en potència.

Pep M. ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Moltes Felicitats per aquest interessant blog!

gavot ha dit...

Amb tot el respecte als autors, crec oportuna la eliminació de certs comentaris (al menys del que jo havia pogut llegir). Ja has donat el blog per acabat, com el viatge, Toni?

Jordi ha dit...

Sóc un apassionat de l'Àrtic i de tota la fauna que hi viu. He descobert tard el teu blog, però m'ha agradat molt. Enhorabona.

Manel ha dit...

Gracies per compartir.
Un espai força interessant.

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
 
Free counter and web stats