diumenge, 6 de juliol de 2008

Trevor

73º 03’ Nord, 127º 29’ Oest. Vorejant l’illa de Banks, ens dirigim cap al nord, a l’estret de McLure amb l’objectiu d’agafar mostres i fer unes mesures sobre el gel. Cada vegada se’n veu més. Des de fa unes hores naveguem seguint la línia de la banquisa i l’Amundsen, amb la seva proa poderosa, aparta sense miraments les plaques que, de tant en tant, ens barren el pas. Fa ja més d’una setmana que sóc a l’Amundsen. Estic còmodament situat i conec pràcticament a tothom. Hi ha una persona, però, que em desperta una curiositat que encara no he pogut satisfer, sobretot des del dia que, mentre sopàvem, li vaig demanar com havia après a identificar qualsevol espècie animal que se li posés davant i ell em va respondre, lacònicament: “Caçant”.

En Trevor és l’encarregat d’observar la vida salvatge amb què ens anem creuant al llarg de la nostra ruta per l’Àrtic canadenc occidental. És de l’illa de Banks i té unes faccions marcadament esquimals, i aquesta és la primera i darrera vegada que utilitzo aquesta paraula. La paraula esquimal prové de la llengua dels indis cree i significa, força despectivavent, ”que menja carn crua”. Quan es refereixen a si mateixos, els habitants de l’Àrtic utilitzen el terme inuit (inuk, en singular), que significa, simplement, “la gent”. Tant el terme esquimal com el terme inuit, però, s’acostumen a utilitzar incorrectament per designar tots els habitants de l’Àrtic quan, de fet, hi viu més d’un grup. Els inuit són originaris de Grenlàndia i l’Àrtic canadenc oriental i central. Al seu oest viuen els inuvialuit de l’Àrtic canadenc occidental, i a l’est, els saami de Noruega, Finlàndia i Rússia. Segueixo.

En Trevor, com deia, té unes faccions marcadament inuit o inuvialuit, això, sí que no sóc capaç de discernir-ho. És discret, es manté al marge de les converses i més que caminar, llisca pels passadissos, sempre embolcallat en una mena d’aura de silenci que fa por trencar. Potser és així com caminava sobre el gel durant la seva època de caçador, mentre esmolava les seves armes principals: l’enginy i la paciència. I és que sobreviure en el clima més hostil del planeta requereix un enginy extraordinari, del qual n’és una bona mostra la construcció del caiac, fabricat pels primers inuit amb pells i ossos, les úniques matèries primeres disponible a l’Àrtic. La paciència dels inuit és també llegendària, imposada per un entorn en el qual el Sol triga mesos tant a sortir com a pondre’s. I per sobreviure a les tempestes que fan davallar la temperatura fins a -60ºC, diuen que a l’Àrtic s’ha de ser valent, però no impetuós.

Tot això m’agradaria que m’expliqués en Trevor, però és difícil entaular una conversa amb ell. Passa la major part del seu temps al pont, on no tenim accés, o a la seva habitació. L’única solució és anar-hi parlant a petites dosis. He observat que és dels primers en dinar i sopar, així que cada dia, tan ridícul com un adolescent que espera la seva enamorada, cinc minuts abans que obrin el menjador vagarejo dissimuladament pels passadissos. Faig temps observant cada dia els mateixos mapes que hi ha a la paret, cosa que potser aixeca sospites sobre el meu estat mental, fins que el veig venir i em col·loco a la cua dos llocs darrere seu amb l’objectiu de seure, per cap més motiu que una casualitat aparent, a la seva mateixa taula. I així, amb preguntes assajades i llançades amb comptagotes, provar de comprendre què li ha ensenyat la buidor d’aquest entorn salvatge i encisador, i si, d’alguna manera, el meu enteniment tropical serà capaç de fregar la punta de l’iceberg de la relació que l’entorn teixeix amb el caràcter d’una persona, d’un poble, d’una cultura.

4 comentaris:

enric ha dit...

Veig que a bord no hi ha diumenges ni dies de descans. Suposo que és normal, s’ha d’aprofitar els pocs dies per fer la feina. Nosaltres tampoc descansem i et llegim.
Així que tenim un “pajarero” inuk a l’Amundsen... a més d’expert en tota la resta d’animals d’aquelles contrades.
És curiós però totes les qualitats o característiques que anomenes del comportament dels inuit, podríem fer un paral•lelisme amb els amazics (homes lliures) que habiten el desert del Sàhara. “Només” que les condicions extremes d’uns i d’altres estan als pols oposats.
Bona estratègia la que fas servir per apropar-te al Trevor. Aquest Trevor pot ser un tresor.

baldufa2008 ha dit...

Hola Toni, a mi hem passa amb tu com a tu amb el Trevor, cada mati quan hem llevo agafo un got amb suc de tronge i tot seguit a llegir las tevas experiencias a dins del vaixell, estic pendent sempre de las cosas que explicas que son interesants i a les hores tambe molt amenas i facils d'entendre, crec que trovarem molt a faltar els teus escrits......

gavot ha dit...

Bon dia/tarda/nit (tria, tu mateix, a l'hora que em llegueixis). Primer de tot felicitar-te pel contingut i tractament de les notícies que ens vas penjant al blog (alló de l'equilibri entre el fons i la forma). Si el principal propósit dels organitzadors d'aquesta experiència és que la ciència -en la més ample extensió de la paraula- es posi a l'abast del gran públic crec que ho estas aconseguint.
Explican's alguna cosa d'en Beaufort, que dona nom al mar per on navegueu.
I, sobretot, no et rendeixis amb en Trevor. Per a mi, ja t'ho deia en un correu personal, es el veritable tresor del vaixell i de l'expedició. I si pots, no se com, fes-li arribar la meva admiració per ell i per al seu poble. El meu reconeixement per la seva integració/adaptació a l'entorn. Les meves disculpes per l'extermini de que van ser víctimes per part de la "civilització" de la qual, fastigosament i a contra cor, formo part, i que, amb la superbia i la ignorància com a bandera, els va fer perdre el més important que tenien: la llibertat.
De "perdedor" a "perdedor".
Apa, abraçades!.

Mercè ha dit...

Recordo que Carles Pedrós, en el la seva crònica del científic varat a l'Àrtic ("Desert d'aigua", La Magrana 2007), parlava d'un caçador inuit (no sé per què en català es fa servir el seu plural en singular) amb qui va coincidir en el vaixell. Però no deu ser el mateix perquè aquell em sembla que es deia Noel i era més extrovertit que el Trevor del Toni.

 
Free counter and web stats