dissabte, 21 de juny de 2008

Les pells de Peary

Els preparatius se'm mengen. A tres dies de marxar, em falta encara concretar quin calçat m'enduré per poder caminar amb llibertat total sobre el mar glaçat. He visitat totes les botigues especialitzades de Barcelona i encara no he estat capaç de prendre una decisió. Per la resta de roba, he tingut la sort de conèixer un gran muntanyenc, que m'ha deixat totes les mil capes dins de les quals cal embotir-se per tolerar els 30 graus negatius que podem trobar-nos a l'àrtic. Ara bé, en paraules seves, "El que va bé de veritat és el que fan servir els esquimals, la pell".

I és ben clar, ells porten milers d'anys vivint en el rigor de l'Àrtic. I pensant-hi més, no deixa de semblar-me curiós que, potser per desconeixement o potser també per un cert orgull occidental, no tots els exploradors hagin provat d'imitar les tècniques esquimals. Els primers a fer-ho metòdicament van ser l’americà Robert Peary, el primer en arribar al Pol Nord, i el noruec Roald Amundsen, el primer en assolir el Pol Sud.

Peary va protagonitzar moltes temptatives d'arribar al Pol Nord, abans no ho va aconseguir l'abril de 1909, una de les quals li va costar vuit dits dels peus. Durant aquestes expedicions, Peary, de la mateixa manera que Amundsen, va anar desenvolupant un mètode de funcionament que fusionava les tècniques esquimals de supervivència amb l'organització europea. Peary no carregava tendes on aixoplugar-se, construïa iglús. Mentre els britànics s'abrigaven amb prendes de llana i cotó, i els escandinaus ho feien amb jerseis i caçadores d'Islàndia, Peary s’embolicava amb pells. Mentre la majoria d'exploradors es debatien durant la nit en la rigidesa interior dels sacs de dormir, Peary dormia amb el que portava posat.

En tot això pensava mentre el dependent de la botiga de muntanya que vaig visitar ahir em recomanava que busqués al google el calçat que més em podia convenir. Al google? Peary i Amundsen no en tenien, de google! I, a més, no era això una botiga especialitzada en muntanya on se suposa que t'han d'orientar i informar del material que es necessita en una expedició com aquesta? En fi, decebut, vaig sortir al carrer pensant que a menys que passés una guineu àrtica en aquells moments i em transformés jo en un caçador audaç, prou hàbil com per fer volar la meva llança invisible pel damunt dels cotxes i encertar la presa, ho tindria molt difícil per aconseguir un calçat amb el qual poder caminar sobre el gel amb plena confiança.

1 comentari:

Rosa Pou ha dit...

Ei Toni,

Espero que ja tinguis el calçat a casa!!

Encara et veig per l'Àrtic amb unes sabatilles d'aquelles en forma d'ós polar :)

Que vagi molt i molt bé!

Et seguirem des d'aquí, perquè segur que els teus nous comentaris ens deixaran "glaçats"!!

Una abraçada.

Rosa

 
Free counter and web stats