dijous, 12 de juny de 2008

El mar i el temps

Aquesta setmana he rebut el manual de vida a bord de l’Amundsen, un document que ens informa de tot allò que està prohibit fer al vaixell, com fumar, consumir drogues, beure alcohol a les habitacions; dels serveis que podrem utilitzar, com la connexió a internet que hi ha a cada habitació; i també d’alguns costums que es practiquen a bord, com el Sunday dress code, el sopar de gala dels diumenges.

El diumenge al vespre és un dia especial. Cal vestir amb elegància per anar a sopar. No és obligatori l’ús de corbata, però els oficials del vaixell llueixen el seu millor uniforme mentre prenen una copa de vi de Califòrnia i expliquen les vicissituds de la navegació a l’Àrtic. De primer, em va sobtar aquest costum, però, pensant-hi més, em sembla que he arribat a comprendre’n l’origen. La meva germana és biòloga marina i passa llargues temporades solcant el Pacífic a bord de vaixells tonyinaires. Sempre m’explica que a bord del vaixell les celebracions són molt més exagerades: és sorprenent veure com els mariners, després de dies fent funcionar les màquines, bruts de greix, carregant centenars de tones de tonyines empastifats amb una barreja de sang i restes de peix, amb mans gruixudes, colrades pel sol, el vent i l’aigua de mar, col·loquen amb una tendresa delicadíssima les garlandes al voltant de l’arbre de Nadal. També en aquests tonyinaires el diumenge és un dia especial: el menjar és diferent i es permet beure una copeta de vi als mariners.

D’una altra manera, més contundent, els expedicionaris que van provar de conquerir l’Àrtic durant el segle XIX s’esmerçaven també en una sèrie d’actes periòdics, sobretot durant els mesos foscos d’hivern que havien de passar sobre el gel. L’expedició americana comandada per Isaac Israel Hayes a bord del United States, que va salpar el 1860, per exemple, celebrava els aniversaris dels seus membres amb salmó, ànec, púding de panses de Boston, trufes, formatge, estofat de cérvol, cigars i xerès. I a més, en el vaixell varat al gel, suportant les inclemències de l’hivern àrtic, s’editava un diari setmanal, The Port Foulkes Weekly News, que recollia l’actualitat de l’expedició, comentaris sobre la meteorologia, i altres temes. Un altre mariner, George Nares, capità britànic que va liderar l’expedició a bord de l’Alert el 1875, va instaurar durant l’hivern unes actuacions teatrals que es representaven sense falta cada dijous.

I és que, potser, tant si es troba al mig d’un mar tropical infinit enlluernat pel sol, com sobre el gel en la nit inacabable de l’Àrtic, l’home necessita marcar d’alguna manera el pas del temps, per evitar que la buidor del paisatge el xucli i el dilueixi en la seva immensitat. I m’imagino que les petites fites periòdiques i l’exaltació de les festivitats que ja són al calendari deuen ajudar-hi. De manera que, havent llegit el manual de vida a bord i havent-hi reflexionat, m’he dirigit a l’armari i he triat uns pantalons negres i una camisa grana amb ratlles negres per lluir als sopars dels diumenges a bord de l’Amundsen.

2 comentaris:

anna ha dit...

Carai Toni! No et conec, però felicitats noi! Això serà una experiència increible...
Ja et seguiré!

Gonzalo ha dit...

Eps! em fas una enveja increíble, a bord de l'Amundsen. Jo també vaig estudiar física, però veig que em vaig equivocant no especialitzant-me en comunicació científica... :-) En fi, em conformaré llegint el teu bloc des d'aqui. Sort!

 
Free counter and web stats